Per què Educació Infantil?

Des de que puc recordar he volgut ser educadora infantil i després de moltes batalles i portes tancades, ho vaig aconseguir fa 8 anys i és una cosa de la que puc dir: estic orgullosa.

Encara que quan era jo la xiqueta, mai jugava amb nines i, al contrari de com diuen molts companys d’estudis, jo no vaig tindre la millor mestra d’infantil i no van ser els millors anys a l’escola...jo sempre he volgut ser educadora i, quan vaig aconseguir, vaig pensar... per què no ser mestra? I també, encara que ningú apostava per mi, ho vaig aconseguir i també estic orgullosa perquè no van ser anys fàcils, tot el contrari, però ja estava acostumada a lluitar pels meus somnis i mai deixaré de fer-ho.

No obstant això, recorde que abans d’obtenir plaça a infantil, em van donar plaça a Educació Primària i vaig dir no. Ningú del meu entorn comprenia perquè deia no si jo el que volia era ser mestra i pot ser que ningú ho comprenguera perquè jo he triat l’etapa més oblidada al sistema educatiu espanyol: Infantil.

I pot ser perquè la vida ha sigut bona mestra i m’ha ensenyat a lluitar per més difícil que siga la batalla, perquè sempre he sigut rebel i no m’agrada nadar en la mateixa direcció que la resta de gent, perquè no hi ha millor etapa que quan comencen a viure, perquè crec en que l’educació inicial és la clau de la nostra vida...o simplement perquè pense que el sistema educatiu necessita un canvi i l’educació infantil ha de ser reconeguda com es mereix...

...avui i sempre diria SI a ser mestra infantil...